José M. Fernández Seijo
Blog Hay Derecho / Expansión 14-11-2019
L’autor analitza les conclusions de l’Advocada General en els assumptes acumulats C-453/18 i C-494/18, derivades de dues qüestions prejudicials plantejades per jutges espanyols destinades a que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pronunciï sobre les facultats d’ofici de jutge en els procediments monitoris instats a l’empara del Reglament Comunitari nº 1896/2006, de 12 de desembre de 2006, pel qual s’estableix un procés monitori europeu.
Creu que són de gran interès perquè no es tracta de confrontar la normativa interna de cada un dels estats de la UE en el desenvolupament de directives comunitàries, sinó d’analitzar la compatibilitat de dues normes específiques de la UE i la jurisprudència que fins ara les ha desenvolupat . En concret, es planteja el conflicte entre la Directiva 93/13 sobre condicions generals de la contractació i el citat Reglament.
L’autor considera que l’informe de l’Advocada General és minuciós en la descripció de l’escenari en el qual s’ha de resoldre el conflicte, conscient que s’enfronta a un Reglament comunitari que va ser pioner ja que va ser un primer intent de la UE de superar l’ principi d’autonomia processal dels estats. Considera que l’Advocada General no es fia de la lleialtat del creditor a l’hora de descriure l’origen de la seva reclamació i apuntar els mitjans de prova del deute; l’informe utilitza un llenguatge directe i clar, poc habitual en les resolucions judicials, ja que s’afirma que normalment aquests formularis s’omplen per mitjà de procediment de tallar i enganxar. Minimitza la interferència que l’actuació del jutge pugui tenir en l’eficàcia del requeriment judicial de pagament i la seva necessària celeritat, afirmant que el requeriment d’aquests documents pot fer-se valer per mitjà de noves tecnologies i que el jutge ha d’estar en disposició d’actuar amb rapidesa tant en la decisió de requerir aquests documents com en la decisió sobre l’arrencada del procediment.
L’autor adverteix que si la sentència resulta d’acord amb les conclusions de l’Advocada General, es donarà la paradoxa que el TJUE hi haurà limitat els efectes d’un Reglament comunitari entenent que el mateix suposa una minva intolerable de les garanties dels consumidors. Aquest pronunciament, quan es produeixi, serà de gran interès pràctic i, sobretot, teòric ja que el TJUE obligarà a el legislador comunitari a abordar una reforma de gran envergadura de les seves disposicions processals